Fase 1 – Instal·lació del sistema operatiu

Pas 1 – Crear la màquina virtual amb VirtualBox

En aquest pas creo una nova màquina virtual a VirtualBox. Li poso un nom identificatiu, selecciono el tipus Microsoft Windows i la versió corresponent de Windows 11 (64-bit). En aquest punt encara no he iniciat la instal·lació, només deixo preparada la màquina virtual.

Pas 2 – Assignar recursos (RAM mínima 4 GB, disc mínim 40 GB)

A continuació configuro els recursos mínims de la màquina virtual: 1. Memòria RAM: 4096 MB (4 GB) com a mínim. 2. Disc dur virtual: 80 GB. 3. Si cal, també ajusto el nombre de processadors per millorar el rendiment.

Amb aquesta configuració, la màquina virtual queda preparada per poder instal·lar Windows correctament.

Pas 3 – Carregar la ISO de Windows

En aquest pas carrego la imatge ISO de Windows a la màquina virtual. Ho faig des de l’apartat d’emmagatzematge de VirtualBox, seleccionant la ISO com a unitat òptica. D’aquesta manera, quan la màquina arrenca, ho fa directament des de la imatge d’instal·lació.

Pas 4 – Instal·lar el sistema

Una vegada iniciada la màquina virtual, comença l’assistent d’instal·lació de Windows. Selecciono l’idioma, el format regional i la distribució del teclat. Després segueixo els passos per instal·lar el sistema al disc virtual creat anteriorment.

En aquest pas ens demana una clau de producte, com ara no disposo de cap, faré click sobre I don’t have a product key per continuar amb la instal·lació.

Sel·lecciono la versió de Windows 11 a instal·lar, en aquest cas la Pro.

Accepto la politica d’ús de Windows,

Trio el disc virtual de 80GB que he creat abans. Aquest serà on s’instal·larà Windows. Si fem click sobre Next, l’instal·lador farà les particions necessàries per completar la instal·lació.

Quan veiguem Ready to install significa que ja podem procedir a la instal·lació. Només hem de fer click sobre Install.

Ara haurem d’esperar a que es completi.

És possible que l’ordinador es reiniciï. Haurem d’esperar fins que veiguem l’OOBE (Out Of Box Experience), que és l’assistent d’instal·lació.

Quan hagi arrancat l’assistent primer haurem de triar la regió del sistema.

Després la distribució del teclat, i li diem que no volem afegir un layout secundari. Si fos el cas, aqui ho podriem configurar.

Ara ens demanarà que li posem un nom al dispositiu. És útil fer-ho quan tenim una xarxa amb més d’ún ordinador, però per ara ho ometrem.

Configurem el sistema per ús casolà.

Podria ser el cas que ho hagin actualitzacions pendents. En aquest cas hauriem d’esperar a que es completi.

Ara un cop ha acabat d’actualitzar, ens demanarà d’iniciar sessió amb el nostre compte de Microsoft. Però per fer un compte local hi ha un truc que ens permet saltar-nos aquest pas.

Fem Shift+F10 i ens surtirà el CMD. Haurem d’escriure la comanda oobe\bypassnro. Un cop fem enter se’ns reiniciarà la màquina.

Se’ns haurà reiniciat l’assistent. Haurem de seguir els mateixos passos que abans.

I ara ja ens deixarà crear un usuari local. Fem click sobre next.

Després ens demanarà configurar una contrasenya.

I configurar una sèrie de preguntes de seguretat. Escolliim les que més ens agradin.

Ara configurem la nostra experiència d’ús. Podem configurar-ho segons les nostres preferències, però com això és una màquina de prova no és tant important.

Pas 5 – Comprovar que arrenca correctament

Quan la instal·lació finalitza, reinicio la màquina virtual i comprovo que Windows arrenca correctament. El sistema entra a l’escriptori sense errors i queda llest per començar la configuració posterior.

Fase 2 – Punts de restauració

Pas 6 – Cercar “Crear un punt de restauració”

Des del cercador de Windows busco l’opció “Crear un punt de restauració” per accedir a la configuració de protecció del sistema.

Pas 7 – Activar la protecció del sistema al disc C:

A la finestra de Protecció del sistema, selecciono el disc C: i activo la protecció del sistema. Aquesta opció és necessària per poder crear punts de restauració i tornar a un estat anterior del sistema si hi ha algun problema.

Pas 8 – Crear un punt de restauració manual

Una vegada activada la protecció, creo manualment un punt de restauració amb una descripció identificativa. Aquest punt servirà per recuperar el sistema més endavant si es fa algun canvi no desitjat.

Li posem un nom identificatiu.

I esperem a que es completi.

Un cop rebem aquest missatge, significa que el punt s’haurà completat correctament.

Pas 9 – Fer un canvi (instal·lar una app o modificar una configuració)

Per comprovar que la restauració funciona, faig un canvi al sistema. Aquest canvi pot ser instal·lar un programa, crear un fitxer o modificar alguna configuració del sistema.

Pas 10 – Restaurar i comprovar

Després utilitzo l’opció Restaurar sistema per tornar al punt de restauració que havia creat abans. Una vegada finalitzat el procés, comprovo que el sistema ha tornat a l’estat anterior i que el canvi fet ja no hi és.

Fem click sobre Next.

Escollim el punt de restauració que hem creat abans i fem click sobre Next.

I finalment fem click sobre Finish i Yes.

I esperem que s’acabi la restauració.

Un cop arranqui i veiguem l’escriptori podrem veure que el document ha desaparegut. Això ens confirma que s’ha restaurat correctament.

Fase 3 – Llicències de Windows

Pas 11 – Obrir Configuració → Sistema → Activació

En aquest pas busco Activation settings i entro dins de l’apartat corresponent.

Pas 12 – Veure si Windows està activat

En la pantalla d’activació comprovo si el sistema està activat o no. Això em permet saber si Windows té una llicència vàlida o si encara està pendent d’activació.

Pas 13 – Executar al CMD: slmgr /xpr

Obro el símbol del sistema i executo la comanda slmgr /xpr. Aquesta comanda mostra informació sobre l’estat de l’activació i permet saber si la llicència és permanent o si el sistema es troba en mode de notificació.

Pas 14 – Tipus de llicenciament de Windows

Tipus de llicències de Windows més habituals:

Tipus	Descripció
OEM	Ve preinstal·lada amb un ordinador i normalment queda vinculada a aquell maquinari.
Retail	És la llicència comprada per separat per l’usuari i es pot transferir a un altre equip.
Volume	S’utilitza sobretot en empreses o centres educatius per activar molts equips.
Digital License	Queda associada al compte de Microsoft i es reactiva automàticament.

En una màquina virtual de pràctiques és habitual que Windows no estiga activat o que aparega en mode de notificació.

Pas 15 – Consultar el preu aproximat d’una llicència Windows

Preu aproximat d’una llicència de Windows:

Edició	Preu aproximat
Windows 11 Home	al voltant de 145 €
Windows 11 Pro	al voltant de 259 €

El preu pot variar segons la botiga o el tipus de llicència.

Fase 4 – Gestor d’arrencada

Pas 16 – Obrir Command Prompt com a administrador

Busco cmd al cercador de Windows i l’obro amb l’opció Executar com a administrador per poder consultar la configuració d’arrencada del sistema.

Pas 17 – Executar bcdedit

Executo la comanda bcdedit, que mostra la informació del gestor d’arrencada de Windows i les entrades configurades al sistema.

Pas 18 – Identificar els blocs Boot Manager i Boot Loader

En la sortida de bcdedit identifico dos blocs principals: - Windows Boot Manager - Windows Boot Loader

Al bloc Boot Manager m’interessa sobretot veure el valor default i el valor timeout.

Al bloc Boot Loader m’interessa identificar els camps device, path i description.

Pas 19 – Interpretar dades concretes

Del bloc Boot Manager:

Camp	Valor	Significat
default	{current}	És el sistema que arrenca per defecte
timeout	30	Temps d’espera abans d’arrencar automàticament

Del bloc Boot Loader:

Camp	Valor	Significat
device	partition=C:	Partició on està instal·lat Windows
path	\Windows\system32\winload.efi	Fitxer que carrega el sistema
description	Windows 11 o Windows 10	Nom del sistema operatiu

Pas 20 – Respostes a les preguntes curtes

Quin sistema s’està arrencant?
→ El sistema que apareix com a actual a la configuració d’arrencada.

A quina partició està instal·lat?
→ A la partició indicada al camp device.

Quant temps espera abans d’arrencar?
→ El temps que indica el camp timeout.

Quin fitxer inicia Windows?
→ El fitxer indicat al camp path, normalment winload.efi.

Pas 21 – Interpretació final

Qui decideix l’arrencada (Boot Manager):
El Windows Boot Manager és qui decideix quina entrada s’executa i quant de temps espera abans d’iniciar el sistema.

Qui carrega el sistema (Boot Loader):
El Windows Boot Loader és el fitxer responsable de carregar realment el sistema operatiu.

Fase 5 – Xarxa bàsica

Pas 22 – Obrir la configuració de xarxa

Obro Settings > Network & internet per veure la configuració de la connexió de xarxa de la màquina virtual.

Pas 23 – Consultar la IP amb ipconfig

Obro el CMD i executo la comanda ipconfig. Aquesta comanda mostra la configuració IP actual, com l’adreça IPv4, la màscara de subxarxa i la porta d’enllaç.

Pas 24 – Configurar IP dinàmica (DHCP automàtic)

Comprovo que la configuració de xarxa està en mode automàtic, és a dir, que la IP s’obté mitjançant DHCP. Això vol dir que la configuració la rep automàticament des de la xarxa.

Pas 25 – Configurar IP fixa (manual)

Després practico la configuració manual d’una IP fixa, introduint l’adreça IP, la màscara, la porta d’enllaç i el servidor DNS de manera manual.

Pas 26 – Comprovar la connexió amb ping google.com

Finalment executo ping iesebre.com per comprovar que la connexió a la xarxa funciona correctament i que hi ha connectivitat amb Internet. També comprovo que el server DNS funciona correctament.

Fase 6 – Comandes generals

Pas 27 – Obrir PowerShell

• Busco Windows PowerShell al cercador i l’obro per començar a treballar també amb aquest terminal.

Pas 28 – Diferenciar CMD i PowerShell

Característica	CMD	PowerShell
Ús principal	Comandes bàsiques i clàssiques	Automatització i administració avançada
Funcionament	Basat en text	Treballa també amb objectes
Scripts	.bat	.ps1

El CMD és més simple i clàssic, mentre que PowerShell és més potent i està orientat a l’administració del sistema.

Pas 29 – Comandes bàsiques

En aquest pas provo diverses comandes bàsiques: - dir per veure fitxers i carpetes - cd per moure’m per directoris - mkdir carpeta per crear una carpeta - echo hola > fitxer.txt per crear un fitxer - del fitxer.txt per eliminar-lo

Pas 30 – Comandes útils del sistema

També executo altres comandes útils: - tasklist per veure els processos actius - taskkill /IM notepad.exe /F per tancar un procés - systeminfo per veure informació completa del sistema - hostname per veure el nom de l’equip - whoami per veure l’usuari actual

Obrim el notepad per provar a matar el seu procés des de la terminal.

Pas 31 – Comandes de xarxa

A més, provo aquestes comandes de xarxa: - ipconfig > Per veure la configuració de la xarxa. - ping 8.8.8.8 > Comprovar la connexió a Internet. Si podem fer ping a un server DNS, significa que tenim connexió a la xarxa exterior. - netstat -an > Visualitzar connexions i ports oberts.

Pas 32 – Comandes interessants (una mica més avançades)

Finalment provo algunes ordres addicionals: - tree per veure l’estructura de carpetes - cls per netejar la pantalla - help per veure l’ajuda de comandes - shutdown /s /t 0 per apagar l’equip

La comanda shutdown /s /t 0 apaga immediatament la màquina, així que normalment es deixa per al final.

He editat el 0 per 5 per tindre temps de fer la captura. Però si ho fem amb 0 la màquina s’apagaria automàticament.

Pas 33 – Mini interpretació

Què mostra tasklist?
→ Mostra els processos que estan actius en aquell moment.

Què mostra ipconfig?
→ Mostra la configuració de xarxa de l’equip.

Què mostra systeminfo?
→ Mostra informació general i detallada del sistema operatiu i del maquinari.

Fase 7 – Instal·lació d’aplicacions

Pas 34 – Descarregar un programa des del navegador

• Obro el navegador i descarrego un programa, com per exemple Chrome o VS Code, des de la seua pàgina oficial.

Entrem a la pàgina oficial de descarrega de Google Chrome.

Fem click sobre Descargar Chrome i se’ns descarregarà l’executable automàticament.

Pas 35 – Instal·lar-lo seguint l’assistent

Anem fins a l’ubicació on es troba el fitxer i amb click dret > Run as administrator l’executem.

Diem que el volem executar com administració a la confirmació.

I esperem a que s’acabi d’instal·lar correctament.

Pas 36 – Obrir-lo i comprovar que funciona

Una vegada instal·lat, busco el programa, el obro i comprovo que funciona correctament.

Pas 37 – Instal·lar una aplicació des de Microsoft Store

Obro la Microsoft Store des del shortcut que tinc a la barra d’eines i al requadre de cerca introdueixo el nom de la app que desitjo instal·lar.

Un cop la trobo faig click a sobre.

Un cop dins només queda fer click sobre el botó blau get i esperar a que es completi la instal·lació.

Pas 38 – Obrir-la i comprovar el funcionament

Un cop hagi acabat, puc obrir la app des de la tenda si no la he tancat o buscar la aplicació des del cercador com he fet amb Google Chrome.

Acepto termes i condicions.

I ja tindriem el programa funcionant.

Pas 39 – Desinstal·lar una aplicació i programa

Des de Settings > Apps > Installed apps, busco una aplicació instal·lada i la desinstal·lo.

https://www.google.com/intl/es_es/chrome/ Per desintal·lar un programa podem fer-ho des d’aqui però és preferible fer-ho des del Taulell de control. Per fer-ho cerquem Control Panel.

Després fem click sobre Uninstall a program.

Escollim el programa que volem desinstalar i fem click sobre Uninstall. Cal recalcar que en aquest apartat només veurem els programes (és a dir, els que instal·lem amb instal·ladors exe. Les aplicacions que instalessim per la Microsoft Store no apareixeran aqui.

Fem click sobre Yes.

I finalment sobre Desinstalar.

Pas 40 – Verificació: comprovar que ja no apareix al sistema

Finalment, comprovo que ni l’aplicació ni el programa apareixen al sistema i que l’eliminació s’ha fet correctament.

Conclusió

Amb aquest sprint he après a instal·lar i configurar un sistema Windows dins d’una màquina virtual. També he practicat la creació de punts de restauració, la comprovació de l’activació de Windows, la interpretació del gestor d’arrencada, la configuració bàsica de la xarxa, l’ús de comandes útils i la instal·lació i desinstal·lació d’aplicacions. En general, aquesta pràctica m’ha ajudat a entendre millor l’administració inicial d’un sistema operatiu Windows.